Entrevista a Marta Mestre a Sport9

Marta Mestre és una de les competidores més veteranes del Centre de Tecnificació de judo. Té 20 anys i ha de combinar els estudis universitaris amb els entrenaments i les competicions.

Aquest any està estudiant a la universitat de Vigo, però no ha perdut el contacte amb els seus companys de judo i segueix entrenant amb ells regularment.

Com va ser el teu primer contacte amb el judo?
Quan tenia 6 anys tots els meus amics i jo ens vam apuntar a l’extraescolar de judo que oferia l’escola. Compaginava el ballet i el judo, però aviat vaig adonar-me que no sabia ballar i preferia dedicar-me a un esport més competitiu. Així vaig començar a entrenar, i any rere any vaig decidir continuar amb l’activitat, tot i que la majoria dels companys van anar deixant-ho amb el temps.

Com ha influït a la teva vida el judo?
Crec que la pràctica de qualsevol esport t’obliga a ser bastant disciplinada per poder compaginar els estudis amb els entrenaments. A part, t’ensenya a ser lluitadora: si t’acostumes a patir i intentar arribar als teus objectius en el judo, ho faràs igualment a la vida. Per això crec que l’esport és tan recomanable.

Exactament com compagines els estudis amb l’esport?
Moltes vegades és força difícil fer-ho. A la universitat hi ha professors que entenen el meu cas i m’ajuden en tot el que poden, però per altra banda n’hi ha d’altres que no et posen les coses tan fàcils i no et fan cas. En realitat, la clau per compaginar els estudis i el judo consisteix en organitzar-se bé el temps i en aprofitar tots els moments lliures per treballar. El judo et permet desconnectar en èpoques d’exàmens, però per poder portar-ho tot alhora cal treballar molt més que els altres i dedicar-hi molt esforç.

Creus que entrenar en un Centre de Tecnificació és important?
Sí, ho és molt, perquè així els divendres tenim l’oportunitat de reunir-nos tots; és una manera perfecta per millorar. El judo és un esport individual, però els companys són indispensables. Reunir-nos un cop a la setmana crec que és molt bo per tots.

Tot i viure fora aquest any, segueixes en contacte amb els teus companys?
Sí, aproximadament un cop al mes torno a Barcelona i aprofito per entrenar amb els companys, al Centre. Hem mantingut una bona relació, i per mi són molt importants.

I per acabar, quin és l’aspecte que no t’agrada del judo?
Potser el pitjor són les lesions. No som conscients de la nostra salut fins que ens lesionem; però el pitjor és que psicològicament afecten molt. Veure que no pots entrenar tot el que voldries, o de la maera que t’agradaria, és dur d’acceptar. Però tots sabem que les lesions formen part de l’esport, són una faceta més i les hem d’acceptar.